Terrassa, 30 d’octubre de 2026.— La sostenibilitat està deixant de ser percebuda com una càrrega normativa per passar a ser valorada com un actiu estratègic que aporta valor diferencial a les empreses i reforça la seva competitivitat. Aquest canvi, però, avança de manera desigual, amb una bretxa de capacitats i recursos entre moltes petites i mitjanes empreses (pimes) industrials i les empreses capdavanteres en sostenibilitat. La segona edició de l’ESG Xperts Fòrum va abordar aquestes qüestions ahir al matí a la Cambra de Comerç de Terrassa, amb una quarantena de representants d’empreses i organitzacions de la demarcació. 

Sota el lema «Quan la sostenibilitat genera retorn: casos reals d’impacte econòmic i competitivitat empresarial», la jornada va combinar les experiències d’empreses de la demarcació que han millorat la seva competitivitat gràcies a la sostenibilitat amb una anàlisi de les opcions de finançament vinculades als criteris ambientals, socials i de bon govern (ESG) i dels aspectes que valoren les institucions financeres. També va comptar amb la conferència magistral de l’expert Mateo Salazar, que va exposar com la sostenibilitat s’està incorporant al negoci com a font de creació de valor. 

En l’obertura de la sessió, Joaquim López, vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa i representant institucional de l’àrea de Sostenibilitat, va destacar que «integrar la sostenibilitat en l’estratègia de negoci no és una càrrega, és una oportunitat històrica per reforçar la competitivitat i blindar el valor de les organitzacions a llarg termini». 

Les experiències de VEGA Instrumentos, de Sant Cugat del Vallès, i de les terrassenques LAMP i Vytrus Biotech van mostrar com la incorporació dels criteris ESG a la gestió empresarial esdevé una palanca real de creixement i competitivitat. Les seves aportacions van posar en relleu un canvi de percepció: les empreses valoren cada vegada més la sostenibilitat com una font d’oportunitats, més enllà de la pressió reguladora. En aquest sentit, Albert Jané, director general i cofundador de Vytrus Biotech, resumia així com l’aposta facilita l’accés als grans clients: “la sostenibilitat no ens ha fet més rendibles. Ens ha fet més elegibles”. 

La taula sobre finançament vinculat als criteris ESG va reunir Evan Vallejo, responsable de l’Àrea de Finançament, Ajuts i Fiscalitat de la Cambra, i Ivan Romero, cap comercial de l’Institut Català de Finances (ICF), que van abordar les oportunitats de finançament per a les pimes i els factors que valoren les entitats financeres. La sessió va ser moderada per Marianella Pereira, responsable de Serveis de Desenvolupament Sostenible de la Cambra. En les conclusions de la jornada, Pereira va destacar que la connexió entre sostenibilitat i competitivitat havia estat el denominador comú de les tres empreses participants. El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, va cloure la trobada.

La sostenibilitat es consolida com una variable de negoci 

Mateo Salazar, soci de Sostenibilitat i Governança Corporativa de KPMG Espanya, va oferir la conferència magistral de la jornada, en què va analitzar la consolidació de la sostenibilitat com una variable de negoci i el marc regulador que l’acompanya. Salazar va afirmar que el focus de la sostenibilitat ha passat del compliment normatiu a la creació de valor. 

Salazar va explicar que aquest canvi ja es reflecteix en la manera de gestionar les empreses: la sostenibilitat s’està incorporant a les decisions sobre inversions, compres, operacions i finançament, i es valora pel seu impacte en els ingressos, els costos i els riscos. Per a l’expert, la informació sobre sostenibilitat està passant de servir per elaborar informes a orientar decisions que ajuden a protegir i fer créixer el negoci. 

La bretxa entre les pimes i les empreses capdavanteres en sostenibilitat 

Un altre dels aspectes abordats va ser la bretxa entre les pimes industrials i les empreses capdavanteres en sostenibilitat. Per a l’expert, aquesta bretxa respon principalment a diferències de capacitats i recursos, més que de voluntat. Moltes pimes encara aborden la sostenibilitat de manera reactiva, molt centrada en el compliment i en la resposta als qüestionaris de clients i bancs. Sovint treballen amb dades disperses i les persones que assumeixen aquestes tasques les combinen amb altres funcions, sense disposar d’un equip especialitzat o d’un director de sostenibilitat (CSO). 

Les empreses més avançades, en canvi, disposen de responsables especialitzats, informació traçable i una integració més gran de la sostenibilitat en les decisions de negoci i financeres. Aquesta estructura els permet orientar les actuacions cap a la creació de valor. El repte per a les pimes és superar aquestes mancances i optimitzar progressivament els processos de gestió de la sostenibilitat. 

Salazar va posar com a exemple la necessitat d’ordenar i centralitzar les dades: «No s’han de respondre els qüestionaris per separat. Cal una font única». Disposar d’una base d’informació comuna permet respondre de manera coherent a les peticions de clients i bancs, reduir la càrrega de treball i aprofitar les dades per orientar les decisions de negoci. 

En aquest context, l’estàndard europeu voluntari d’informació sobre sostenibilitat (VS), basat en l’anterior estàndard voluntari per a pimes (VSME), ofereix un marc comú i proporcionat perquè les empreses puguin comunicar les seves dades ambientals, socials i de bon govern. Aquesta eina facilita una resposta homogènia a les peticions de clients, bancs i inversors, redueix la necessitat de preparar informació diferent per a cada interlocutor i afavoreix la comparació entre empreses. Per a les pimes, representa una base per ordenar les dades i avançar en la gestió de la sostenibilitat. 

Les empreses parlen 

VEGA Instrumentos: descarbonització amb objectius, terminis i responsables 

Ernesto Urbani, responsable financer de VEGA Instrumentos, va explicar que els grans clients químics, farmacèutics i alimentaris de l’empresa ja exigeixen dades ESG per homologar proveïdors. El grup va reduir un 15% les emissions entre el 2023 i el 2024, i cada filial té el seu propi pla de descarbonització, amb objectius, terminis i responsables. Segons Urbani, la sostenibilitat ben gestionada «no és un cost, és una inversió amb retorn en costos, clients i finançament». 

LAMP: il·luminació dissenyada per durar 

Quico Escudé, responsable de Compres i Sostenibilitat de LAMP, va compartir l’experiència d’aquest fabricant terrassenc d’il·luminació tècnica en la integració de criteris ESG en el disseny de producte. Segons va exposar, més del 96% de les lluminàries de l’empresa es poden reparar i actualitzar, i el 55% del catàleg compta amb declaració ambiental de producte (DAP). LAMP té la qualificació EcoVadis Gold i el 2023 va reduir un 33% les emissions directes i les derivades del consum energètic. 

Vytrus Biotech: la sostenibilitat obre la porta als grans clients 

Albert Jané, director general i cofundador de Vytrus Biotech, va explicar que la sostenibilitat és un factor que permet a l’empresa optar a treballar amb grans clients que exigeixen criteris ESG. Segons va assenyalar, prop del 20% de la facturació prové de clients que avaluen aquests criteris. L’empresa té una puntuació EcoVadis de 83 sobre 100 i la medalla Gold. Jané també va assenyalar un retorn financer directe en forma d’estalvi en les condicions d’un préstec. 

Cambra de Comerç de Terrassa  
Servei d’acompanyament a les empreses en sostenibilitat i finançament 
La Cambra de Comerç de Terrassa disposa d’un equip especialitzat en sostenibilitat que acompanya les empreses en l’adopció dels criteris ESG, treballant des de la diagnosi inicial fins al disseny i la implantació de plans d’acció. Aquest suport inclou la identificació de riscos i oportunitats, l’elaboració de plans i informes de sostenibilitat, la formació dels equips i l’assessorament per a l’obtenció de certificacions. L’objectiu és facilitar que les empreses, especialment les pimes, incorporin els criteris ESG a la gestió amb actuacions adaptades a les seves necessitats i recursos. 

Les empreses poden consultar els serveis a cambraterrassa.org/sostenibilitat/ o contactar amb l’àrea a través de [email protected].