INNOVACIÓ, INTERNACIONALITZACIÓ I EMPRENEDORIA: EXPERIÈNCIES VISCUDES
Albert Ventura, vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa
Fa bastants anys, potser el 2005 o 2006 , en un acte de reduït format entre empresaris i el conseller d’Indústria de l’època, aquest últim, amb un to bastant agressiu, ens deia: “Els empresaris, el que heu de fer és innovar i internacionalitzar les vostres empreses”. En aquells moments nosaltres, com a companyia, estàvem intentant fer les dues coses i la veritat és que ens costava molt i patíem de valent per tirar endavant…
Jo estava convençut, perquè coneixia el seu currículum, que el conseller en qüestió era conscient de les paraules, però això d’innovar i internacionalitzar una empresa no ho havia fet mai… I vaig estar a punt de dir-li que el que hem de fer ja ho sabem, però el difícil és COM.
La veritat és que no li vaig fer la pregunta per no “desprogramar-lo “, però avui intentaré explicar experiències viscudes de PER QUÈ i COM.
Sobre PER QUÈ… Crec que aquí la resposta és més fàcil: les empreses han d’innovar i internacionalitzar-se per sobreviure. Ja sabem que confiar només en el mercat espanyol és molt arriscat, ja que quan venen crisis aquí normalment són més llargues i més profundes que a Europa i els EUA; per tant, millor tenir els mercats diversificats. També, si volem tenir èxit en els mercats exteriors, necessitem productes diferenciats dels nostres competidors i en aquest punt és on té un paper fonamental la innovació. I encara sobre PER QUÈ, és molt important la motivació i el convenciment, i amb relació a això voldria compartir unes reflexions que m’han acompanyat al llarg de la vida i m’han ajudat molt a tirar endavant, que estan molt connectades a la paraula emprenedoria i són les següents:
1. Ens cal AMBICIÓ per somiar a fer coses grans. (És el que en diuen THINK BIG)
2. Ens cal VALENTIA i força per fer-les…
3. Ens cal CONFIANÇA per creure que les podem fer.
4. Ens cal FOCUS i PASSIÓ en el projecte.
5. I ens cal SENY per no caure pel camí.
Sobre el COM, aquí no hi ha secrets… Cal invertir diners en el projecte, pensar en el llarg termini, treballar molt, estudiar molt bé els mercats, treballar amb molt rigor el desenvolupament de producte… Prova i error en dos o tres mercats abans de fer llançaments globals. Si t’equivoques a la primera, corregeixes a la segona. Cal aprendre molt dels errors, no rendir-se mai, ser perseverants, ser molt autoexigents. I si un dia tens èxit, cal pensar que aquest no dura eternament… Però si un dia fracasses, cal pensar el mateix, el fracàs tampoc dura eternament… Va dir un savi que “cada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre“.
També sobre l’èxit i el fracàs em ve al cap una reflexió clàssica molt divertida que diu: “Tant l’èxit com el fracàs són fills il·legítims… L’èxit perquè té molts pares i el fracàs perquè no en té cap.”
En el tema de la internacionalització quan es pugui dur a terme, en els mercats grans és molt millor operar amb filial pròpia que amb distribuïdors. Molts pensaran que això és car, però és molt més car no fer-ho. Sobre la innovació, quan sigui possible, és recomanable crear un equip a part del dia a dia del negoci, focalitzat només en aquest temes… no val innovar quan es té temps.
Aquestes dues coses, filials pròpies i unitat d’innovació, també són experiències viscudes… Primer t’equivoques (distribuïdors i innovar quan tens temps) i després corregeixes.
Seguint amb el COM, també és important internacionalitzar-se i innovar quan les coses a l’empresa van bé, perquè moltes empreses, per exemple, volen vendre a l’exterior quan hi ha una crisi en el mercat domèstic i això és un error… I llavors tot és més difícil: és molt difícil innovar o intentar vendre a fora quan estàs pressionat pel compte de resultats per poder sobreviure… i això també us puc dir que són experiències viscudes.
Els grans canvis a les empreses els hem de fer quan les coses van bé… No caiguem en l’autocomplaença, perquè això és el principi del final.
Si algú pensa que innovar i internacionalitzar-se és arriscat, els diria que és més arriscat no fer-ho. Al llarg dels últims vint anys aquestes dues paraules ens han salvat l’empresa diverses vegades i això són experiències reals, no teories de polítics que mai han fet d’empresaris… Si et limites a protegir el que tens, tenint en compte que tot canvia a una velocitat brutal, estàs entrant en una zona d’alt risc. Diuen fora d’aquí: safe is risky. Sobre això de la seguretat i el risc, Clint Eastwood deia “que si a la vida vols una garantia, et compris una torradora”. Totalment d’acord amb el fantàstic actor.
Els últims anys, des de l’inici de la pandèmia, ens ha tocat i ens toca gestionar amb molta incertesa les nostres empreses: després de la COVID-19 va venir la crisi de les matèries primeres i el transport internacional, que en bona part encara dura. Ens toca viure una època de management en la foscor, podríem parlar de VUCA 2.0, però no podem parar d’invertir en innovació i de mirar cap a l’exterior. No deixem que la por ens paralitzi, ja que aquesta crisi passarà igual que han passat totes les altres. En definitiva, el que no hem de fer mai és perdre’ns el futur.
En conclusió, diria que si aquestes tres paraules (innovació, internacionalització i emprenedoria), estan en l’ADN de l’empresa d’una forma important, és molt difícil, si l’empresa no fa ximpleries, que aquesta desaparegui.