LES CAMBRES DE COMERÇ DE CATALUNYA DEMANEN LA COORDINACIÓ ENTRE EL SECTOR EMPRESARIAL, FINANCER I SANITARI I EL GOVERN PER MINIMITZAR L’IMPACTE ECONÒMIC DEL COVID-19
Cal estructurar d’una manera clara, transparent i ràpida com aquests ajuts arribaran a l’economia real.
És necessari facilitar l’adaptació de les empreses durant i després de la crisi per maximitzar la supervivència dels actius empresarials.
Cal pensar en el dia després i per això proposem que es comenci a dissenyar un pla que inclogui mesures de flexibilitat laboral tant per compensar l’activitat perduda com les empreses que, tot i mantenir l’activitat, s’han hagut de sobreendeutar.
Barcelona, 22 de març de 2020.– El Consell General de Cambres, per unanimitat dels presidents i de les presidentes de les Cambres de Catalunya, fem el següent manifest en relació a la crisi sanitària del COVID-19 que sense cap mena de dubte provocarà una crisi econòmica. Considerem que és clau la coordinació entre el sector empresarial, financer, sanitari i polític per tal que tant la crisi sanitària com l’econòmica tinguin el menor impacte possible a Catalunya.
Tot i valorar positivament el volum d’ajuts, principalment els 200.000 M d’euros anunciats pel Govern de l’Estat com únic graó de l’Administració que actualment amb l’autorització de les autoritats europees en la matèria té capacitat de mobilitzar recursos d’aquest ordre, i sense menysprear aportacions i actuacions d’administracions més properes, entenem que cal estructurar d’una manera clara, transparent i ràpida com aquests imports arribaran a l’economia real.
Sobre la crisi sanitària:
1. Primer de tot volem expressar el màxim reconeixement i agraïment a tot el personal del sistema sanitari i altres serveis com la producció, distribució i venda de queviures, transportistes i altres que estan treballant a primera línia, amb gran compromís i esforç, per abastir al màxim de la societat amb productes bàsics i atenció sanitària.
2. El Consell de Cambres considera que cal mantenir el confinament de la població durant el temps que dictamini la Generalitat, prioritzant tant com es pugui el teletreball. En aquest sentit, cal mantenir aturades totes les activitats empresarials amb l’excepció dels sectors estratègics (bàsicament alimentació i productes sanitaris i tota la seva indústria auxiliar) i altres excepcions molt concretes (comandes en curs que no es poden ajornar, clients internacionals estratègics, etc).
3. Després d’analitzar diferents models d’actuació de diferents estats i regions del món, considerem que el millor model és una aturada total dels sectors no estratègics, durant un període que esperem que pugui ser curt, i després començar l’activitat de forma gradual d’acord amb els especialistes que monitoritzen la situació sanitària. Des del Consell de Cambres mantindrem una estreta relació amb el Govern per prendre decisions de forma coordinada, també a nivell europeu per la qual cosa les cambres catalanes avançarem amb la coordinació amb altres cambres internacionals.
Sobre el finançament i liquiditat:
1. Segons es va anunciar, d’una part important (83.000 MEUR) dels fons anunciats per l’Estat no s’ha concretat encara el seu origen, tàcitament assignats a la banca i derivats d’una nova regulació, a la baixa, i finançament ad-hoc del BCE. Creiem què cal aclarir-ho i ens preocupa com arribaran al teixit empresarial i, per tant, demanem al sistema bancari que informin de quines condicions especials ofereixen fruit d’aquestes mesures. També demanem que facin arribar préstecs a totes les empreses que ho sol·licitin basant-se en les informacions d’estats bancaris prèvies a la crisi i que les condicions dels préstecs siguin de mercat, basant-se en taxes, comissions i tipus d’interès previs a la crisi i tenint en compte la situació d’extrema necessitat de moltes empreses.
2. Si es facilita l’accés al finançament, les empreses podran fer front als pagaments pendents i reestructurar el deute per fer-ho possible. Recordem que el fet d’enviar cartes a proveïdors dient que no poden atendre els pagaments no és una mesura legal. Cal abordar amb la
màxima serenor possible les lògiques manques de liquiditat què es produiran en el marc de totes les eines canalitzades a través del sector bancari i d’aquí la importància de l’assenyalada comunicació.
3. Demanem a l’ICF i Avalis que agilitzin al màxim els tràmits en la situació actual, i que ampliïn al màxim les línies de crèdit.
4. El Consell de Cambres s’ofereix a col·laborar amb la plataforma contra la morositat que des de fa anys promou PIMEC, perquè ara més que mai cal vetllar per la gestió correcta del pagaments.
Sobre les ajudes a empreses i autònoms:
1. Tota l’estructura professional de les Cambres Catalanes està mantenint, bàsicament en modalitat de teletreball, la màxima atenció possible al teixit socioeconòmic. Les diferents webs de les cambres van actualitzant-se per recollir les mesures promulgades per les Administracions
Públiques i entitats oficials.
2. Un cop analitzades les ajudes dels darrers dies, considerem que són totalment insuficients per evitar una alta mortalitat de l’activitat empresarial. En concret trobem a faltar mesures específiques tant per autònoms, comerços no considerats estratègics, sector turístic i industrial.
3. Proposem que es busquin solucions pels pagaments de lloguers de locals i altres actius amb fórmules del tipus: reducció del 50% els propers 3 mesos, mantenir el 100% els següents 6 mesos i compensar la reducció inicial amb un 125% els següents 6 mesos. Així mateix, les hipoteques i rentings, leasings i altres productes de crèdit caldria suspendre’ls durant els propers 3 mesos i allargar 3 quotes al final del període, sense interessos.
4. En relació als autònoms demanem que s’eximeixi del pagament de la quota durant el període de caiguda de facturació superior al 50%, i que es faciliti una renda mínima a aquells autònoms que no tinguin un mínim de facturació.
5. Pel sector turístic, restauració i comerç relacionat, el Consell de Cambres proposa que es prepari una campanya de país que promocioni que a Catalunya es pot fer turisme tot l’any perquè el clima ho permet i que aquelles reserves ajornades es mirin de materialitzar dins del 2020 i primer trimestre del 2021. Calen nous instruments de finançament, com ara plans de foment de l’oferta turística privada, per elaborar plans de formació en creació d’experiències, per identificar noves oportunitats, per donar suport a la promoció i comercialització, promovent també
campanyes per promoure el comerç de proximitat.
6. La supervivència d’aquell teixit empresarial solvent que ha estat al darrera de la positiva evolució econòmica de la nostra economia, esdevé al nostre entendre una necessitat imprescindible. En aquest sentit, caldria que el pagament d’impostos del primer trimestre i la seguretat social d’aquest període es pogués ajornar. Conjuntament valorarem positivament estudiar transferències directes a aquells conciutadans amb menys nivell de renda, tot descomptant la quantitat rebuda dels seus salaris o pensions en cas d’haver estat mantenint una activitat laboral. Hisenda, per les dades que atresora, pot articular tots aquests mecanismes.
7. Incloure dins dels Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació que es presentin per força major i vigents només mentre perduri l’estat d’alarma, aquells presentats per empreses amb una activitat que no s’hagi prohibit directament però que s’hagi vist afectada en percentatges
superiors al 60%. Considerem que aquesta mesura és imprescindible per assegurar la pervivència de les dites empreses
8. Les 13 Cambres, com a entitats de dret públic, de col·laboració amb les Administracions i presents a tot el territori, ens oferim per ajudar al Govern en el que calgui durant la crisi i període posterior, per tal de facilitar els tràmits amb les empreses i les tasques que s’estimin
convenients.
Sobre la crisi econòmica:
1. Considerem que estem exposats a què la crisi sanitària comporti una crisi econòmica de magnituds mai vistes des de la transició. Cal fer front aquesta crisi de forma coordinada entre govern, institucions, sector empresarial i sector sanitari. Però cal pensar en el dia després i per això proposem que comencem a preparar un new-deal per després de la crisi que inclogui: mesures de flexibilitat laboral tant per compensar l’activitat perduda com les empreses que, tot i mantenir l’activitat, s’han hagut de sobreendeutar, campanyes motivadores orientades a potenciar la innovació i la creativitat, enfortir el turisme interior i el consum de productes de proximitat, entre altres mesures i dins del marc del projecte compartit per totes les cambres “Catalunya 2030/40.
2. Totes les crisis, per dures que siguin, ofereixen noves oportunitats i estem convençuts que aquesta també en portarà i sabrem trobar quines són aquestes oportunitats i com aprofitar-les si sabem concentrar-nos en la generació de riquesa per fer possible les imprescindibles polítiques
socials que s’hauran d’endegar per tal que ningú quedi enrere.
En síntesi les Cambres de Comerç de Catalunya reclamen que:
1. S’acceleri i es maximitzin les transferències de suport a les empreses
2. Es faciliti l’adaptació de les empreses durant i després de la crisi per maximitzar la
supervivència dels actius empresarials
3. Es prepari el terreny per al dia després
4. Es vagi madurant la necessitat de repensar les regles profundes de la nostra economia i
societat.
I per sobre de tot, maximitzar el nombre de persones que no surten de casa i evitar tot desplaçament innecessari.