L’AUGMENT DE PREUS AMENAÇA EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Nacho Navarro, Vicepresident segon de la Cambra de Comerç de Terrassa
Al llarg de les setmanes passades, bona part del sector de la construcció va veure impotent com es paralitzaven moltes obres per la convocatòria de l’aturada de transportistes. Tot i que el seguiment va ser desigual al llarg del país, pel que fa a la demarcació de la Cambra de Terrassa, per la seva proximitat a l’Àrea Metropolitana, l’afectació va ser més que rellevant.
Com tothom sap, el motiu principal de l’aturada era l’imparable augment del preu del combustible dels darrers mesos, que comporta que molts dels transports necessaris per abastir de materials les obres de construcció siguin senzillament inassumibles.
Malauradament, aquesta aturada de prop de dues setmanes no ha estat més que un miratge del que ens espera els propers mesos.
Efectivament, la crisi d’Ucraïna ha accelerat les conseqüències de quelcom que ja sabíem: la feblesa del marc energètic a l’UE i la dependència que patim respecte a la majoria de matèries primeres estratègiques.
La combinació d’ambdós factors ha desencadenat la major pujada de preus en un curt període dels materials principals que consumeix el sector de la construcció. D’una banda, el ciment, el betum, els àrids i els materials ceràmics són intensament electrointensius, i, per tant, els seus costos de fabricació s’han vist incrementats de tal forma que molts fabricants han decidit aturar els seus forns de producció. La repercussió que això està tenint en els preus d’aquests materials és més que evident. Les darreres estimacions en situen l’augment en prop del 30%.
D’altra banda, materials de consum intensiu en les obres, com l’acer o l’alumini, han sofert en els darrers mesos augments que superen el 100%. En el gràfic següent es pot veure l’evolució del preu de l’acer.
Tot i que el passat 2 de març va entrar en vigor el Reial decret llei 3/2022, d’1 de març, que entre altres continguts estableix “mesures excepcionals en matèria de revisió de preus en els contractes públics d’obres” i que pot servir perquè les constructores puguin apaivagar l’impacte en la seva rendibilitat, val a dir que aquesta mesura legislativa de l’Estat no cobreix les obres d’inversió privada, que avui en dia a la demarcació representen gairebé la majoria.
A la pràctica, la manca de resposta a la sempiterna pregunta de qui paga la festa es pot traduir a curt termini en un forta desacceleració del sector, si no en una aturada.