LA SIMPLIFICACIÓ ADMINISTRATIVA COM A MOTOR ECONÒMIC
Juan Ignacio Navarro, vicepresident segon de la Cambra de Comerç de Terrassa
El passat 17 de novembre, el Govern de la Generalitat va acordar la creació d’un grup de treball per agilitzar els tràmits administratius que afecten les activitats econòmiques amb impacte, en el marc de la Comissió per a la Facilitació de l’Activitat Econòmica.
L’objectiu d’aquest grup de treball és optimitzar el temps de finalització dels procediments, de la competència de les diferents administracions públiques, de concessió de permisos, llicències i autoritzacions per a l’exercici d’una activitat econòmica, quan aquests terminis siguin especialment llargs.
Aquest acord establia que hi hagués un representant del Consell General de Cambres de Catalunya (CGCC) que s’ha cobert des de la Cambra de Terrassa arran de la seva presidència de la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat del Consell General de Cambres de Catalunya i, en conseqüència, hem participat activament en el grup de treball, que actualment es troba en fase de redacció de conclusions.
No tinc cap dubte que aquest enèsim intent de simplificació administrativa que engega la Generalitat neix de la millor de les voluntats, altrament esperonada per la necessitat de reactivació econòmica que el país requereix per superar els efectes de la pandèmia de la COVID-19. Esperem que aquesta vegada sigui la definitiva.
Senzillament no ens podem permetre que les dificultats burocràtiques que tots patim en el desenvolupament de les nostres activitats continuïn minvant la competitivitat de les nostres empreses.
S’ha parlat massa de la suposada fugida d’empreses catalanes degut al procés, i poc es parla de la fugida d’empreses i d’inversions que, davant de les barreres administratives que es troben, han decidit ubicar-se fora del país. En aquest sentit, la implantació del sector de les energies renovables a Catalunya n’és un clar exemple; l’endarreriment que patim en la instal·lació de plantes d’energia eòlica i fotovoltaiques no és per culpa de la manca de projectes, sinó que aquest fracàs respon a les dificultats administratives i socials (per l’efecte nimby) amb el qual han topat aquests intents.
Cal, doncs, que l’Administració lideri aquesta gestió d’una forma més decidida. Mereixem i necessitem imperiosament una administració àgil i valenta que actuï com a facilitadora de l’activitat econòmica, i molt especialment per a aquells casos controvertits en què, sovint, la veu amplificada d’uns quants, preval sobre l’interès general per la creixent actitud política de defugir decisions incòmodes.