La Cambra de Terrassa es troba incòmoda amb la paràlisi d’alguns destacats estaments de l’Administració que obstaculitzen la seva activitat en pro del teixit socioeconòmic

Cambra fons

LA CAMBRA DE TERRASSA ES TROBA INCÒMODA AMB LA PARÀLISI D’ALGUNS DESTACATS ESTAMENTS DE L’ADMINISTRACIÓ QUE OBSTACULITZEN LA SEVA ACTIVITAT EN PRO DEL TEIXIT SOCIOECONÒMIC

Terrassa. 3 de desembre de 2021.- La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa va celebrar ahir dijous 2 de desembre la trobada anual de l’entitat amb els mitjans de comunicació. En aquesta trobada, es va destacar l’actual paràlisi de diferents estaments de l’Administració, com ara la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa, que obstaculitzen el dia a dia de la Cambra de Terrassa en favor del teixit socioeconòmic de la demarcació.

En aquest sentit, Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa, va lamentar la manca de resposta de l’Ajuntament de Terrassa en les propostes que s’han fet arribar des de l’entitat per a la reactivació de l’economia: “Avui, ens preocupa el distanciament que actualment hi ha entre la Cambra i l’Ajuntament de Terrassa, que ens ha titllat de ‘vuitcentista’, per mitjà de la regidora Núria Marín”. D’altra banda, va destacar la relació fluida amb d’altres administracions: “La Cambra manté una relació continuada amb la resta d’ajuntaments de la demarcació. Cal remarcar les actuacions que hem desenvolupat en favor del comerç juntament amb l’Ajuntament de Castellbisbal i l’Ajuntament de Rubí”.

Les cambres catalanes reclamen un paper actiu en els grups de treball del Pacte Nacional per a la Indústria

La Cambra de Terrassa lidera activament la Comissió d’Economia Circular, Indústria i Competitivitat (CECIC) del Consell General de Cambres de Catalunya. Des d’aquesta comissió, s’ha impulsat que les cambres formin part de la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria d’enguany, ja que en l’anterior edició no es va comptar amb la participació de les cambres catalanes. Ramon Talamàs hi va participar com a president de la CECIC, però va demanar un paper més actiu per a les entitats camerals: “les cambres han de participar en els grups de treball i així ho hem demanat al conseller Roger Torrent, que va acceptar aquesta demanda. Tot i això, encara no s’ha concretat en fets. Reivindiquem el nostre paper fonamental com a representants del teixit empresarial i coneixedors de la realitat del món industrial i no formar part dels grups de treball és un menyspreu”.

És necessari agilitzar la nova Llei catalana de Cambres

La llei està desplaçada de l’actual normativa espanyola en matèria de cambres de comerç” va remarcar Susanna Patiño, secretària general de la Cambra de Terrassa, en referència a la Llei 14/2002 de 27 de juny, que regeix actualment les cambres catalanes i que no està alineada amb la Llei Bàsica de les Cambres de la legislació espanyola. Ramon Talamàs, president de la Cambra va manifestar: “El mandat de les cambres de comerç acaba l’any 2023, ens agradaria que el procés electoral comencés amb una Llei de Cambres ja aprovada”.

La Cambra de Terrassa participa juntament amb 4 cambres catalanes (Barcelona, Palamós i Sabadell) i el Consell General de Cambres de Catalunya en el grup de treball amb la Generalitat de Catalunya per debatre aspectes rellevants del contingut de la futura norma que reguli l’activitat cameral.

B-40: nous endarreriments en una infraestructura encallada des de fa més de 15 anys

Nacho Navarro, vicepresident segon de la Cambra de Terrassa, va denunciar els retards que, de nou, pateix la finalització de la B-40: “Des que va les obres van començar l’any 2010, encara no s’ha acabat ni el tram de Viladecavalls amb Olesa de Montserrat, que significa un avanç de 500 metres l’any. Inadmissible”. A més, va afegir “hi ha una greu manca de coordinació entre el Ministeri i la Generalitat de Catalunya. La partida en els Pressupostos Generals de l’Estat 2022 per a la B-40 és de 9,2 milions d’euros i és insuficient, ja que se’n necessiten més de 23 per finalitzar la infraestructura”. En aquest sentit, la Cambra de Terrassa ha contactat amb tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i a la delegada del Govern a Catalunya per fer arribar una carta de queixa, sol·licitar una ampliació dels fons destinats a la B-40 i mostrar la indignació per l’estat d’una infraestructura encallada des de fa anys.

 Els pressupostos per a l’any 2022 de la Cambra de Terrassa, ajornats

La Cambra de Terrassa ha sol·licitat l’ajornament de la presentació dels pressupostos de l’any 2022, com ho han fet la resta de cambres de comerç catalanes. Emili Pablos, tresorer de la Cambra, n’ha explicat els motius: “Ens trobem en una situació d’incertesa, preocupació i de paràlisi de les administracions públiques autonòmiques i locals i hem de manifestar que s’ha de resoldre, ja que no podem presentar un pressupost amb totes aquestes incerteses. No disposem d’una llei de Cambres que ens defineixi les funcions i la Generalitat de Catalunya no ha atorgat el finançament extraordinari que va aparaular amb les Cambres per fer front als efectes de la pandèmia l’any 2021, un finançament que sí va fer arribar l’any 2020. ”. Per aquest motiu, la Cambra de Terrassa tancarà l’any amb un dèficit de 215.000 euros. “La Cambra ha dedicat un 67% de les seves activitats a accions de caràcter públic, mentre que el finançament públic és només del 38% i la resta prové del sector privat”, ha afegit Emili Pablos.

La transformació digital de les empreses de la mà de la Cambra, com a oficina AceleraPyme

La transformació digital de les empreses és necessària i complexa. “Es tracta no només d’incorporar tecnologia, sinó també evolucionar els models de negoci i els seus processos associats i sincronitzar-ho amb la incorporació d’eines d’e-commerce, e-marketing i e-business i diferents canvis estratègics i culturals”, va manifestar Josep Prats, director gerent de la Cambra.

La Cambra de Terrassa és una de les 4 cambres catalanes que ha estat escollida com a oficina a Catalunya d’AceleraPyme, de Red.es i la Cámara de España. “Des d’AceleraPyme ajudem a la presa de decisions a les pimes que estan en el procés de transformació digital, a aquelles que son digitals i requereixen assessorament pel que fa al model de negoci o també per a pimes que són agents digitalitzadors que aporten solucions”, afirma Josep Prats.

La Cambra de Terrassa lidera el Digital Impulse Hub

La Cambra de Terrassa lidera el Digital Impulse Hub, un Centre d’Innovació Digital que és candidat a formar part de la Xarxa Europea de Digital Innovation Hubs (EDIHs) per promoure activitats de demostració, formació, xarxes de relació i finançament de la transformació digital de les pimes i de l’administració local. I ho ha fet sota l’aliança amb el Consell General de Cambres de Catalunya, la UPC, la UOC, Localret i els municipis de Terrassa, Rubí i Sant Cugat del Vallès.

Desplaça cap amunt