Estudi de conjuntura econòmica: La feblesa de la demanda pren el relleu a l’augment de la competència, com a principal factor que ha limitat la marxa dels negocis

Cambra fons

LA FEBLESA DE LA DEMANDA PREN EL RELLEU A L’AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA, COM A PRINCIPAL FACTOR QUE HA LIMITAT LA MARXA DELS NEGOCIS

L’informe de conjuntura econòmica elaborat per la Cambra, sobre el 4t trimestre de 2020 i expectatives per al 1r trimestre 2021, assenyala la feblesa de la demanda com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis durant els anys 2019 i 2020, prenent el lloc a l’augment de la competència

L’ús de la capacitat productiva segueix baixant i se situa en un 67%, amb perspectives similars per al proper trimestre

El servei d’estudis de la institució ha actualitzat el recurrent informe trimestral incorporant, com a novetat, una enquesta als membres del seu plenari. Els resultats de la qual mostren que les expectatives positives en l’evolució de l’activitat econòmica es deuen, principalment, a l’evolució del mercat intern

Terrassa, 31 de març de 2021.  L’informe de conjuntura econòmica sobre el 4t trimestre de 2020 i expectatives per al 1r trimestre 2021, elaborat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa, ha posat de manifest una forta polarització entre les empreses de la demarcació. En ell es reflecteix la preocupació majoritària per la feblesa de la demanda, com a factor més destacat que ha limitat la marxa dels negocis.

Aquest estudi, elaborat trimestralment pel Servei d’Estudis Econòmics de la institució, incorpora com a novetat els resultats d’una enquesta entre els membres del seu plenari.

Descens de l’ús de la capacitat productiva

Malgrat la feble recuperació econòmica durant el tercer i quart trimestre de 2020 a conseqüència de la relaxació de les mesures restrictives per la pandèmia, les expectatives segueixen marcant una tendència a la baixa de l’activitat econòmica en general. L’informe de conjuntura econòmica, situa l’ús de la capacitat productiva en un 67%, amb perspectives similars per al trimestre vinent, xifra inferior als valors assolits durant 2018 i 2019, que van rondar el 70%, amb un pic del 74% a inicis del 2020.

Entre els factors que han limitat la marxa dels negocis durant els darrers mesos, l’augment de la competència, que abans de la pandèmia era el factor més destacat, ha perdut rellevància, apareixent només en un 20% de les respostes. Per contra, la feblesa de la demanda interna, ha estat assenyalada per un 60% dels enquestats.

Pujada de l’atur i augment de la precarietat laboral

A finals de 2020, la taxa d’atur a la demarcació se situava en un 13,03 %, afectant 29.517 persones, xifra que suposa un 22,5% d’increment anual, essent el sector serveis el més afectat amb un creixement del 26,6% anual.  Així mateix, el nombre d’empreses amb treballadors (11.775) ha disminuït en un 7,6 %, així com el nombre de treballadors contractats per aquestes empreses (148.535 persones), un 3,4% menys anual. El nombre d’empresaris en règim autònoms (30.691) s’ha mantingut gairebé invariable. *

L’estudi també destaca l’alta taxa de precarietat en les contractacions laborals a la demarcació. L’any 2020 va tancar amb un total acumulat de 115.301 contractes laborals, xifra que representa un descens del 30,27% en relació amb el total de contractes formalitzats durant el 2019.

*Les dades estadístiques sobre l’evolució de les inscripcions a la Seguretat Social les publica l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya amb una periodicitat trimestral. En el moment de tancament d’aquest informe, l’esmentat Observatori no havia publicat les dades corresponents als 4t trimestre de 2020. Les dades corresponents a desembre 2020 i gener i febrer de 2021 s’han obtingut directament de la web de la Seguretat Social. Aquest últim organisme no publica dades segregades per sectors d’activitat.

Enquesta entre els membres del plenari

La novetat d’aquesta edició de l’estudi és la incorporació de l’enquesta als membres del plenari que pretén recollir informació sobre els diferents sectors d’activitat empresarial i conèixer la valoració directa de les iniciatives i actuacions de la Cambra. Entre les temàtiques abordades se’ls ha demanat sobre l’actual tendència dels diferents negocis, així com sobre les expectatives de futur. Els enquestats també han valorat les actuacions del darrer trimestre i altres aspectes com l’evolució dels costos laborals o la variació de la productivitat.

L’enquesta s’ha dut a terme entre els membres del plenari com a representants dels diferents sectors econòmics del teixit empresarial, i malgrat no ser estadísticament significativa, els enquestats coneixen de manera propera tant les necessitats de les empreses com les tasques que es realitzen a la Cambra. Els aspectes a tractar seran diferents cada trimestre i s’adequaran a l’interès i actualitat del moment.

Dels seus resultats destaca la polarització comentada; una clara insatisfacció amb les actuacions de les diverses administracions, principalment l’estatal, concretada en una insuficiència dels ajuts i la burocràcia dels tràmits; i una preocupant tendència a l’alça dels costos de moltes matèries primeres. Sobre la marxa general de l’activitat econòmica per al proper trimestre, els resultats mostren que en el cas de les expectatives positives, aquestes es deuen principalment a l’evolució del mercat intern.

Resultats de l’Informe Eurochambres

L’estudi trimestral recull també els resultats de l’enquesta de perspectives empresarials que organitza anualment Eurochambres i que es realitza durant els mesos de setembre i octubre a tots els països de la Unió Europea, coordinat aquí per la Cambra d’Espanya. Un total de 61 empreses terrassenques va respondre l’enquesta, mentre que en el conjunt de la UE la mostra va ser de 58.000 empreses de les quals, 2.274 espanyoles.

La valoració de la situació per al 2020 que ha fet el sector empresarial espanyol no ha estat positiva en cap dels àmbits analitzats. No obstant això, les empreses de la demarcació han mostrat valoracions menys negatives que les de la resta d’Espanya pel que fa a l’evolució de la venda nacional, les exportacions i l’ocupació.

Desplaça cap amunt