La sessió va abordar també l’afectació de la sequera en el teixit empresarial
El Plenari de la Cambra de Comerç de Terrassa
es va celebrar ahir, dimarts, a Olesa de Montserrat
L’Alcalde Sr. Jordi Parent i el 2n Tinent d’Alcaldia i Regidor de Promoció Econòmica i Activitat Sr. Domènec Paloma van donar la benvinguda al Plenari que va tenir lloc a l’Auditori del Casal de Cultura, en el qual es va abordar la situació de la sequera
Terrassa, 28 de febrer –D’acord amb el calendari establert, ahir, dia 27 de febrer, se celebrava a Olesa el Plenari de la Cambra de Comerç de Terrassa. La sessió estava prevista ja des de finals de l’any passat amb l’objecte de denunciar el retard en la inauguració de la B40 o, com ha estat el cas, celebrar la seva entrada en circulació. El Plenari va abordar també la situació de la conjuntura econòmica a la demarcació i l’afectació de la sequera en el diferents sectors empresarials
Seguint el costum de rotar les sessions del Plenari per les seus municipals de les localitats de la demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa, i, com també ho fa amb la majoria de les sessions del Comitè Executiu que es convoca amb seus d’empreses, ahir, dimarts 27 de febrer, la sessió ordinària del Plenari va tenir lloc a l’Auditori del Casal de Cultura d’Olesa de Montserrat. Les màximes autoritats municipals, agraint a la Cambra per reunir-se a Olesa, van fer una inicial exposició de les realitats i potencialitats del municipi, i de les seves necessitats en el camp de la promoció econòmica a les quals la col·laboració cameral va considerar valuosa. Per part de la Cambra, el seu president, Sr. Ramon Talamàs, va reiterar la màxima disposició en les moltes sinergies que en favor del teixit econòmic de la població poden sorgir de mantenir i aprofundir en la col·laboració iniciada..
Cal recordar que els premis Cambra 2022 ja van tenir lloc a Olesa de Montserrat. Concretament, el Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat va acollir l’espectacle original “La real Passió d’Olesa. La B40” una clara denuncia al molts retards d’aquesta cabdal infraestructura. En aquella ocasió, el Secretat d’Estat d’Infraestructures, Sr. Xavier Flores, i el Secretari General del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Sr. Ricard Font, es van comprometre que, abans d’acabar l’any 2023, la infraestructura estaria en funcionament i va ser aquesta promesa incomplerta quan va motivar l’acord entre l’Ajuntament i la Cambra de celebrar l’acte del seu Plenari Olesa, quins membres finalment van poder desplaçar-se pel nou traçat amb un estalvi de temps considerable.
Conjuntura econòmica
Un dels temes abordats a la sessió va ser el de la conjuntura econòmica. Segons el Gabinet d’Estudis de la corporació terrassenca, partint de dades significatives estadísticament facilitades per l’IDESCAT, la capacitat industrial s’ha situat en el darrer trimestre de l’any en un 73,6% a la demarcació, superant amb1,8 punts les expectatives de l’enquesta del trimestre anterior.
Respecte a expectatives aquestes presenten una baixada de 3,2 pel present trimestre, la davallada més forta de la sèrie trimestral dels darrers dos anys, tot i que pel que fa a la valoració de l’evolució global dels negocis, no de la utilització de la capacitat industrial, les expectatives són forçà més favorables, repartint-se a parts iguales les respostes que estimen un estancament amb les que assenyalen evolució positiva.
L’afectació de la sequera
El Plenari també va abordar les respostes a una enquesta prèvia als seus membres del ple de l’afectació de la sequera als diferents sectors als quals representen. Un terç dels quals va manifestar actuals afectacions i increment de costos en els seus processos operatius, amb una forta preocupació pel futur de mantenir-se la situació, la qual és compartida per quasi un 50% de les respostes.
Aquesta circumstància que provoca que un 60% de les mateixes recullin accions reals ja posades en funcionament per fer front a la situació. Pel que fa a solucions proposades destaquen entre les actuacions més demandades la inversió en plantes dessaladores, l’impuls tecnològic per la regeneració d’aigües, i les obres per mitigar les fuites.