Com el Vallès, no hi ha res

Cambra fons

Joan Franquesa, delegat de la Cambra de Comerç de Terrassa
a Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat del Vallès.

Fa uns dies vaig voler posar a prova el ChatGPT preguntant-li les grans dades macroeconòmiques de les dues comarques vallesanes. Aquesta va ser la resposta: ”donada la diversitat i la complexitat de la informació macroeconòmica, seria difícil  oferir dades exactes i actualitzades sobre el Vallès  Occidental en un context tan general”.És a dir, ni la IA és capaç de saber gestionar dades agregades per dir-nos el potencial del territori, malgrat tenir a l’abast – això sí, de forma separada – les dades de població activa, el PIB, el VAB (industrial 30,7%)… El fets són que hem de recórrer a la cerca de diferents fonts si volem tenir la informació completa.

El Vallès, globalment entès, és d’una fortalesa econòmica i social increïble. Difícilment trobarem un territori al món on s’apleguin tantes empreses, centres de recerca, universitats, un sincrotró, talent, emprenedoria, etc., juntament amb unes grans vies de comunicacions i a prop de grans infraestructures internacionals com l’aeroport i el port. Aquest àmbit territorial, amb dades a la mà, supera qualsevol de les províncies basques (Biscaia inclosa), en les quals massa sovint ens emmirallem sense conèixer les nostres fortaleses. Igual passa, i amb sorpresa, quan descobrim que estem per sobre de moltes comunitats autònomes, com per exemple Aragó, sense anar més lluny.

No obstant, l’anterior és una de les cares de la moneda, la positiva. L’altra és que ens trobem en una àrea on hi ha 62 municipis, 2 consells comarcals, diverses entitats supramunicipals -a part de l’AMB-,  3 cambres de comerç, diferents organitzacions empresarials (Cecot Pimec, Foment del Treball, Sant Cugat Empresarial…), associacions públiques i privades (B-30, Via Vallès…), mancomunitats, consorcis… I no ens podem oblidar de les delegacions de la Generalitat i els organismes dependents de l’Estat i la Diputació de Barcelona. Per cert, moltes d’ells amb el seus propis observatoris i recull de dades.

Crida l’atenció que en aquest territori tan estratègic no existeixi cap entitat o organisme que el representi en la seva totalitat. No tenim cap institució pròpia, ni cap tipus de lobbisme ben articulat que posi en valor aquest entorn. Per què el Vallès no es reconeix com una regió complementària a la gran metròpoli barcelonina? És conscient el món polític del que suposa el Vallès per a Catalunya? Em sembla inaudit que amb aquesta realitat descrita i amb el potencial de futur que tenim, no existim institucionalment. La realitat, i una cosa porta l’altra, és que cadascú es mira el melic i que gairebé ningú alça el cap més enllà de les seves competències i àmbits territorials.

Esdevé urgent començar a fer divulgació de la força del Vallès. Per poder defensar qualsevol causa hem de conèixer-la. Com bé saben el periodistes, “el que no es comunica, no existeix”. Com a primer pas hauríem de posar en comú totes les dades macroeconòmiques i socials de les dues comarques. S’ha de visualitzar amb informació actualitzada la potència d’aquest territori. Ens hem d’empoderar des de la divulgació de la nostra realitat. Després, i no és fàcil, ja ens posarem d’acord en les nostres reivindicacions i les accions a emprendre.

Com deia el poeta, “com el Vallès no hi ha res”. La llàstima és que ningú ho sàpiga, de moment.

Desplaça cap amunt