Amb l’assistència del conseller de Drets Socials, Hble. Sr. Carles Campuzano,
“Cambractiva” posa sobre la taula la cara i la creu de la
transformació demogràfica, l’empresa i el mercat laboral a Catalunya
La Formació Professional Dual, clau de volta en el nou entorn de treball no excedentari
que es configura a casa nostra
Terrassa, 12 d’abril de 2024 – Catalunya es troba en plena transformació demogràfica caracteritzada, per una banda, per una població envellida, i, d’altra, per un gran flux migratori. Una realitat que afecta tots els àmbits socioeconòmics, inclosos el mercat laboral i l’empresa. Aquest matí, la Cambra de Comerç de Terrassa ha celebrat la primera sessió de “Cambractiva”, amb la taula rodona Immigració i Mercat de Treball. Repte i Solució”. Hi han participat experts de primer ordre, encapçalats pel conseller de Drets Social de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Carles Campuzano. Les intervencions han estat a càrrec del sociòleg i assessor especialitzat en Formació i Mercat Laboral, Sr. Oriol Homs, el membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sr. Miquel Sàmper, i l’enginyer i assagista, Sr. Xavier Roig. La taula rodona ha estat moderada per la responsable d’Estratègia i Projecció Institucional de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sra. Iolanda Pujol. El president de la corporació terrassenca, Sr. Ramon Talamàs, ha destacat, en la cloenda de la sessió, que “la urgència per a una implicació forta de tots els agents econòmics i socials per propiciar una Formació Professional Dual o d’Itinerància a l’alçada de les necessitats, requereix superar despassats camps d’actuació diferenciada entre patronals i cambres”.
El conseller de Drets Socials, Sr. Carles Campuzano, qui ha obert el torn d’intervencions, ha destacat que “estem immersos en plena transició demogràfica vinculada a l’envelliment del baby-boom dels anys 50 i 70 del segle passat, la generació més nombrosa amb 2.000.000 de persones”. En aquest sentit, ha recordat que “cal tenir en compte dos aspectes que condicionaran la realitat dels pròxims anys al país. D’una banda, la jubilació progressiva dels baby-boomers i, d’altra, l’esperança de vida: tenim l’expectativa de vida més llarga del món”.
El repte que suposa l’envelliment de la població “té unes conseqüències similars a les del canvi climàtic. Però se’n parla poc”, segons el conseller. A aquest fet s’afegeixen la baixa fecunditat: “Catalunya és a la franja més baixa d’Europa” i el creixement vegetatiu a Catalunya: “negatiu des de l’any 2018, tot i que, la demografia creix a un ritme molt alt per les migracions”.
“El fenomen migratori fa possible la sostenibilitat i el creixement de l’economia donant resposta a les necessitats de les empreses i de les famílies”, ha explicat el conseller. I ha recordat que el 70% dels treballadors dels sectors agrari i d’atenció a persones grans es nodreix de la immigració, i en el cas de l’hostaleria se situa en el 30%.
El conseller ha criticat el sistema de regularització dels immigrants. I ha apuntat aquest aspecte com un dels temes urgents a resoldre: “si necessitem immigrants per al dinamisme econòmic del país, caldrà un sistema ben dissenyat”. En aquest sentit, ha dit que cal millorar la contractació en origen, que ara mateix “és insuficient. També ens calen instruments per a la gestió de l’acollida i la integració de la immigració”.
El conseller ha resumit en tres punts els reptes de país per a la immigració: “garantir que la mobilitat social ascendent funcioni, que el català continuï com a eina d’articulació nacional, i l’esforç d’integració dels nouvinguts i acomodació, en el sentit d’acceptació positiva, també necessària, de la població autòctona, com els eixos en els qual s’ha de vertebrar l’èxit social en les pròximes dècades i que configuraran la mesura de la transformació. La Catalunya que som s’explica per la migració. El 80% de la població té el seu origen fora de Catalunya: la migració és un fet. Ho va ser al segle XX, ho és al segle XXI i ho serà en els pròxims anys”.
El camí de l’èxit
Per la seva banda, el sociòleg Oriol Homs ha fet en la seva exposició un retrat prospectiu de l’evolució del mercat laboral i les seves necessitats en una forquilla temporal fins al 2035.
La primera afirmació de l’expert ha fet referència a les perspectives empresarials per aquest futur recent: “les empreses no creixeran tant en plantilles, però sí que els caldrà una reposició de plantilles, és a dir, suplir professionals”. També s’ha referit al repte socioeconòmic que ha de gestionar Catalunya per passar d’un mercat laboral excedentari, amb elevats nivells d’atur, a un mercat de treball no excedentari. “No podem gestionar el mercat laboral com ho fèiem fins ara”, ha sentenciat Homs. “Ara mateix tenim una població superior en la franja d’edat d’entre 50 i 64 anys que en la de 0 a 14, i per tant tindrem assegurats problemes amb la mà d’obra, sinó actuem objectivament i no en base en paràmetres obsolets.”
L’exposició de l’expert s’ha focalitzat en la Formació Professional i l’elevat índex d’abandonament: “quasi la meitat dels matriculats a Catalunya”. I en aquest sentit, ha indicat: “l’any 2023, el mercat laboral necessitava 48.000 joves formats en FP i pel 2031, que viurem el pic més alt dels pròxims anys en necessitats de treball, es preveu que en caldran 58.000. El camí de l’èxit passa per la Formació Professional, escurçant la corba d’aprenentatge per aconseguir un mercat de treball eficient. La Formació Professional Dual, que combina formació i treball, és la via que garanteix que les empreses tinguin la mà d’obra que els hi cal. També cal repensar com aprofitar la capacitat dels joves tot evitant comunicacions d’escenaris catastrofistes, que al marge d’irreals són desmotivadors”.
Un repte de tota la UE
Per la seva banda, el membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, Sr. Miquel Sàmper, ha exposat com la immigració és un repte que afecta el conjunt de la Unió Europea i com des d’aquest escenari es treballa per ordenar i resoldre la complexa cruïlla que suposa ara mateix aquesta situació demogràfica de gran impacte econòmic i social.
En aquest sentit, Samper ha explicat la complexitat que rodeja el recent acord sobre el Pacte d’Immigració i Asil, d’aquesta mateixa setmana, pres pel Consell i Parlament de l’EU i pendent de ratificació per parts dels estats membres. “La qüestió de la immigració no és gens fàcil de resoldre i hi ha diferents postures al si de la Unió”. El reglament està integrat per nou acords. Miquel Sàmper ha fet referència a “l’enduriment dels controls de la immigració a partir dels infants de sis anys i en el seguiment de les documentacions falses”. Sàmper també ha recordat el principi de solidaritat que “preveu un repartiment de 30.000 refugiats entre els 27 països membres”.
L’expert s’ha referit al discurs de l’extrema dreta envers la immigració. “Les formacions polítiques han trigat massa a posar el relat de la immigració sobre la taula i això ha afavorit el seu ús per part de l’extrema retrà”.
El dúmping social
Per a l’enginyer i assagista, Xavier Roig, la immigració s’utilitza per crear “dúmping social”. “Es fan servir les persones immigrants per abaixar les condicions dels treballadors”, ha alertat. També, en clara referència al sector turístic, Roig ha assegurat que “l’economia catalana no crea llocs de treball per als seus ciutadans, que emigren o romanen a l’atur, sinó per a la immigració”.
Per a l’assagista algunes mesures imprescindibles per millorar la situació actual i estimular una economia i un mercat laboral de més qualitat “exigeix penalitzar els sector de baixa productivitat amb legislació i impostos, perseguir els incompliments laborals i fiscals (irregularitats en contractació, pagaments amb diner negre), millorar la regulació de l’atur i estimular la contractació dels estudiants en pràctiques (FP i universitats)”.
Implicació urgent
En la cloenda de l’acte en President de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sr. Ramon Talamàs, ha destacat que la urgència per a una implicació forta de tots els agents econòmics i socials per propiciar una Formació Professional Dual o d’Itinerància a l’alçada de les necessitats, requereix superar despassats camps d’actuació diferenciada entre patronals i cambres.