Allau de renovables o excés de barreres?

Cambra fons

Publicació de La Vanguardia, al suplement Diners 21/02/2021:

ALLAU DE RENOVABLES O EXCÉS DE BARRERES?

El Govern rebutja un de cada quatre projectes i la majoria dels que passen a tràmit tenen condicions

Lorena Farràs Pérez

Després de més d’una dècada perduda en la construcció de parcs d’energies renovables, a finals del 2019 la Generalitat de Catalunya va flexibilitzar la legislació existent. Per agilitar els llargs tràmits d’aquesta mena de projectes, de més de dos anys, es va crear la Ponència de les energies renovables el 24 de febrer del 2020. El seu primer any de vida la Ponència ha analitzat la viabilitat de 242 avantprojectes després d’haver rebut una allau de propostes com a conseqüència dels més de deu anys en que la legislació va fer impossible que es construís pràcticament ni un sol megawatt. Una quarta part dels avantprojectes han estat descartats directament, i dels que han passat la majoria ho ha fet amb condicions, que en molts casos els faran inviables.

Els promotors parlen d’escabetxada, mentre que els territoris afectats i entitats ecologistes i ambientals acusen el Govern d’haver donat barra lliure a les empreses del sector. “Les xifres demostren que no hi ha barra lliure i que els projectes que passen són els de menys mida. En comparació amb altres comunitats, a Catalunya hi ha moltes més barreres”, es lamenta Manel Romero, delegat a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica (Unef). Romero reconeix que els promotors lògicament busquen “terrenys a preus assequibles, amb bon recurs solar o eòlic, i amb un punt de connexió a la xarxa proper, un fet que acaba
provocant que els projectes es concentrin en determinats punts del territori, com ara les comarques del Segrià o les Garrigues”.

Aquesta concentració de projectes ha despertat l’oposició del territori, que s’ha unit a l’acabada de creada Alianza Energía y Territorio (Aliente), integrada per 80 entitats i plataformes i avalada per la comunitat científica. “S’estan fent les coses d’esquena al territori, sense complir els principis legals establerts, a cop de decretàs”, denuncia Joan Vázquez, d’Ecologistes de Catalunya, entitat membre d’Aliente. Vázquez advoca per situar aquestes instal·lacions “a prop de les zones de consum elèctric i evitar la construcció d’infraestructures per al transport d’aquesta energia i les pèrdues que comporta tot transport d’electricitat”.

Des de la Ponència destaquen la transparència del procés, amb totes les dades fàcilment accessibles per al ciutadà, i asseguren que el territori no està desemparat. “Està sent protegit per la Ponència, d’aquí venen les crítiques dels promotors que diuen que som massa severs”, assenyala Manel Torrent, director general d’Energia i de l’lnstitut Català d’Energia (lcaen). Hi coincideix Ferran Mi ralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural i president de la Ponència: “Hem d’impulsar la transició energètica, però no a qualsevol preu”. D’altra banda, Torrent adverteix que el problema no són els avantprojectes que passen per la Ponència, sinó els megaprojectes que superen els 50 megawats i que són tramitats directament per l’Estat. Ja són cinc els projectes d’aquestes característiques presentats a Catalunya.

Miralles recorda el compromís que “el 2030, d’aquí nou anys, la meitat de l’electricitat sigui d’origen renovable, i ara no arriba ni a un 10%”. “Les empreses privades són imprescindibles per complir aquest objectiu”, assenyala José Enrique Vázquez, president del Crup de Gestors Energètics de Catalunya.

Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa, apunta a un altre factor important: la sobirania energètica de Catalunya, en perill sense les energies renovables. “És necessari parlar amb el territori, amb el sector turístic i plantejar mesures compensatòries, si cal, perquè s’impulsin aquesta mena de projectes”, planteja Poi Fages, president de la Cambra de Palamós. El conjunt de cambres catalanes ha organitzat un congrés al mes de març amb l’objectiu d'”impulsar la necessària implementació d’instal·lacions generadores per cobrir els compromisos ambientals i alhora preveure els interessos turístics”.

Desplaça cap amunt